Las rutas del vino del Empordà y del Priorat y su dinámica relacional. Dos destinos con diferente grado de desarrollo del turismo enológico y una dinámica relacional similar

Autores/as

  • Josep Mª Prat Forga Universitat Autònoma de Barcelona. Departamento de Geografía
  • Gemma Cànoves Valiente Universitat Autònoma de Barcelona. Departamento de Geografía

DOI:

https://doi.org/10.3989/estgeogr.201422

Palabras clave:

turismo, rutas turísticas, enoturismo, relaciones sociales, análisis de redes sociales, desarrollo local, tourisme, routes touristiques, enotourisme, relations sociales, analyse de réseaux sociaux, développement local

Resumen


En los destinos turísticos, las nuevas necesidades y motivaciones de los turistas, cada vez más experimentados, que demandan una cierta personalización de los productos turísticos, el desarrollo de nuevos productos es una de las estrategias más generalizadas. Uno de ellos, el turismo enológico ha desarrollado las rutas del vino para satisfacer estas demandas. Por ello, con el objetivo de comprobar si la dinámica creada por las relaciones generadas en las redes sociales de los agentes involucrados con este turismo (productores, asociaciones, oficinas de turismo e instituciones públicas) tiene una relación directa con el grado de desarrollo del mismo, en el presente trabajo se ha realizado el análisis de estas redes sociales y de sus contenidos en el Empordà y el Priorat, comparándose sus resultados y confirmándose que existe una relación directa entre ambos factores –desarrollo y dinámica relacional– independientemente del nivel de desarrollo del turismo en el destino. [fr] Dans les destinations touristiques, les nouvelles nécessités et les motivations des touristes, de plus en plus expérimentés, qu’ils demandent certaine personnalisation des produits touristiques, le développement de nouveaux produits est l’une des stratégies les plus généralisées. Ainsi, les routes du vin se présentent comme une activité du tourisme enologique qui satisfait ces demandes. Par cela, avec l’objectif de vérifier si la dynamique créée autour des relations générées dans les réseaux sociaux des agents impliqués avec le développement de ce type de tourisme (producteurs, associations, bureaux de tourisme et institutions publiques) a une relation directe avec le degré de développement de même, au travail présent on a réalisé l’analyse de ces réseaux sociaux et de ses contenus dans l’Empordà et le Priorat, ses résultats étant comparés et en se confirmant que il y a une relation directe entre les deux facteurs –développement et dynamique relational– avec indépendance du niveaux du développement du tourisme dans la destination.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Acercosa, M. A. (2006): Marketing de destinos turísticos. Madrid, MAD.

Alonso, J. L. (2003): "Redes y procesos de innovación en las comarcas vinícolas de Castilla y León: el ejemplo de la D.O. Bierzo". BAGE, 36, pp. 43-60.

Alonso, J. L. y Méndez, R. (coord.) (2000): Innovación, peque-a empresa y desarrollo local en Espa-a. Madrid, Editorial Civitas.

Bigné, E.; Font, X. y Andreu, L. (2000): El marketing de los destinos turísticos. Madrid, ESIC.

Boniface, P. (2003): Tasting Tourism: Travelling for Food and Drink. Aldershot, Ashgate Publishing Ltd.

Borgatti, F. F.; Everett, M. G. y Freeman, C. (2002): Ucinet for Windows: Software for Social Networks Analysis. Harvard, Harvard University Press.

Butler, R. (1980): "The concept of a tourism area cycle of evolution: implications for the management of resources". Canadian Geographer, 24, pp. 5-12. http://dx.doi.org/10.1111/j.1541-0064.1980.tb00970.x

Castillo, M. (2007): "Enoturismo: mucho más que una moda". Revista Alimarket, 207, pp. 59-65.

Chulwon, K. y Taesuk, L. (2005): "Exploring Four Dimensional Sources of Destination Competitiveness". International Journal of Tourism Sciences, 5/1, pp. 105-130.

Ejarque, J. (2005): Destinos turísticos de éxito: diseño, creación, gestión y marketing. Madrid, Pirámide.

Elías, L. V. (2006): El turismo del vino. Otra experiencia de ocio. Bilbao, Editorial Deusto. Fernández Portela, J. (2012): "Cambios en la industria y en el paisaje vitivinícola de la Denominación de Origen de Cigales (Castilla y León, Espa-a)". Estudios Geográficos, LXXIII/272, pp. 63-90.

Frank, O. y Snidjers, T. (1994): "Estimating the Size of Hidden Populations Using Snowball Sampling". Journal of Official Statistics, 10/1, pp. 53-67.

Granovetter, M. (1976): "Network Sampling: some first steps". American Journal of Sociology, 83, pp. 727-729. http://dx.doi.org/10.1086/226224

Hashimoto, A. y Telfer, D. J. (2006): "Selling Canadian Culinary Tourism: Branding the Global and the Regional Product". Tourism Geographies, 8/1, pp. 31-55. http://dx.doi.org/10.1080/14616680500392465

Hanneman, R. A. (2000): Introducción a los métodos del análisis de redes sociales. Riverside, California University.

Haythornthwaite, C. (1996): "Social network analysis: An approach and technique for the study of information exchange". Library and Infor mation Science Research, 18, pp. 323-342. http://dx.doi.org/10.1016/S0740-8188(96)90003-1

Hjalager, A. y Richards, G. (2002): Tourism and Gastronomy. London, Routledge. Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) (2012): Estadístiques territorials. Disponible en: http://www.idescat.cat (Fecha de consulta: 10 de Octubre de 2014).

Institut Català del Vi (Incavi) (2012): Estadístiques d'enoturisme. Barcelona, INCAVI. International Culinary Tourism Association (ICTA) (2012): Statistics. Portland, ICTA Press.

Johns, N. y Clarke, V. (2001): "Mythology analysis of boating tourism". Annals of Tourism Research, 28/2, pp. 334-359. http://dx.doi.org/10.1016/S0160-7383(00)00063-3

Kivela, J. y Crotts, J. C. (2006): "Tourism and gastronomy: gastronomy's influence on how tourists experience a destination". Journal of Hospitality & Tourism Research, 30/3, pp. 354-377. http://dx.doi.org/10.1177/1096348006286797

Kwangmin, P. y Jinhoo, K. (2010): "The Firm Growth Pattern in the Restaurant industry. Does Gibrats Law Hold?". International Journal of Tourism Sciences, 10/3, pp. 49-63.

Long, L. M. (ed.) (2004): Culinary tourism. Lexington, University Press of Kentucky Martínez Puche, A. y Jover, M. J. (coord.) (2012): "Cine y enoturismo: Representación, identidad y promoción de los territorios del vino", en A. Martínez Puche (ed.): Territorios de cine. Desarrollo local, tipologías turísticas y promoción. Alicante, Publicaciones de la Universidad de Alicante, pp. 199-220.

López-Guzmán, T. y Sánchez, S. M. (2008): "La creación de productos turísticos utilizando rutas enológicas". Pasos. Revista de Turismo y Patrimonio Cultural, 6/2, pp. 159-171.

McBee, S. (2002): To Lead Is To Serve: How To Attract Volunteers & Keep Them. South Fallsburg, NY, Shar McBee.

McCurley, S. y Lynch, R. (1996): Volunteer Management: Mobilizing All the Resources of the Community. Downers Grove, IL, Heritage Arts Publishing.

Merinero, R. y Pulido, J. I. (2009): "Desarrollo Turístico y dinámica relacional. Metodología de análisis para la gestión activa de destinos turísticos". Cuadernos de Turismo, 23, pp. 173-193.

Middleton, V. T. C. (1994): Marketing in Travel and Tourism. Oxford, Butterworth-Heinemann.

Mkono, M. (2011): "The Offering of Food in Touristic Eatertainement: A Netnography". Tourist Studies, 11/3, pp. 253-270. http://dx.doi.org/10.1177/1468797611431502

Molina, J. L. (2001): El análisis de redes sociales. Una introducción. Barcelona, Ediciones Bellaterra.

Mondéjar, J. A. y Sevilla, C. (2008): "Enoturismo: un producto emergente con gran potencial de crecimiento en España". Cim.economía, 13, pp. 305-327.

Observatorio Turístico Rutas del Vino de España (2010): Estudio de la Oferta Enoturística de las Rutas del Vino de España – 2º semestre 2009. Madrid, Turespaña y Acevin.

Requena, F. (2003): Análisis de redes sociales. Orígenes, teorías y aplicaciones. Madrid, Centro de Investigaciones Sociológicas/Siglo XXI.

Richards, G. (2002): "Gastronomy: An essential ingredient in tourism production and consumption?", en A. M. Hjalager y G. Richards, G. (eds.): Tourism and gastronomy. London, Routledge, pp. 3-20.

Ritchie, B. y Zins, M. (1978): "Culture as determinant of the attractiveness of a tourism region". Annals of Tourism Research, 5, pp. 226-237. http://dx.doi.org/10.1016/0160-7383(78)90223-2

Scott, N.; Baggio, R. y Cooper, C. (2008): Network Analysis ant Tourism. From Theory to Practice. Tonawanda, NY, Channel View Publications.

Smith, S. y Xiao, H. (2008): "Culinary Tourism Supply Chains: A Preliminary Examination". Journal of Travel Research, 46/3, pp. 289-299. http://dx.doi.org/10.1177/0047287506303981

Vogeler, C. y Hernández, E. (2000): El mercado turístico: estructura, operaciones y procesos de producción. Madrid, Centro de Estudios Ramón Areces.

Warde, A. (1997): Consumption, Food and Taste. London, Sage.

Wolf, E. (2002): Culinary tourism: A tasty economic proposition. Portland, Culinary Tourism Taskforce,

Zillinger, M. (2007): "Tourist routes: A Time-Geographical Approach on German Car-Tourists in Sweden". Tourism Geographies, 9/1, pp. 64-83. http://dx.doi.org/10.1080/14616680601092915

Descargas

Publicado

2014-12-30

Cómo citar

Prat Forga, J. M., & Cànoves Valiente, G. (2014). Las rutas del vino del Empordà y del Priorat y su dinámica relacional. Dos destinos con diferente grado de desarrollo del turismo enológico y una dinámica relacional similar. Estudios Geográficos, 75(277), 683–705. https://doi.org/10.3989/estgeogr.201422

Número

Sección

Artículos