El papel de la inmigración extranjera en el cambio social y urbano de el Besòs i el Maresme, un barrio periférico de Barcelona. Interrogaciones a partir de un estudio exploratorio

Autores/as

  • Naik Miret Universidad de Poitiers/Migrinter (CNRS)
  • Pau Serra del Pozo Universitat Internacional de Catalunya

DOI:

https://doi.org/10.3989/estgeogr.201307

Palabras clave:

inmigración extranjera, espacios vividos, barrios populares, revitalización urbana, marginación social, immigration étrangère, espaces vécus, quartiers populaires, renouvellement urbain, exclusion sociale

Resumen


En este trabajo se observan las pautas de la instalación residencial de la nueva inmigración extranjera, los patrones de implantación de comercios regentados por emprendedores inmigrantes, así como ciertos usos del espacio privado y público y la movilidad en y desde el barrio de el Besòs i el Maresme. El espacio vivido por los extranjeros contiene elementos de cambio urbano que se añaden a las dinámicas urbanísticas impulsadas desde las administraciones públicas. El Besòs i el Maresme permite no solo evaluar tendencias comunes a muchos barrios populares españoles que conocen actualmente la misma etapa de desarrollo, sino que también ofrece una posibilidad de análisis en términos de revitalización urbana por su localización en el entorno inmediato del mayor espacio de cambio urbanístico en el nordeste de la capital catalana, aunque no se ignoran en el trabajo procesos contradictorios que apuntan hacia la marginación social. Este texto se basa en trabajo de campo realizado por los autores en 2007-2009. [fr] Ce travail présente les formes d’installation résidentielle de la nouvelle immigration étrangère, les formes d’implantation des commerces tenus par des entrepreneurs immigrants, ainsi que certains usages de l’espace public et privé et la mobilité vers le quartier de el Besòs i el Maresme et à partir de celui-ci. L’espace vécu par les étrangers contient des éléments de transformation urbaine qui s’ajoutent aux dynamiques urbanistiques impulsées par les administrations. El Besòs i el Maresme permet non seulement d’évaluer les tendances communes à de nombreux quartiers populaires en Espagne qui connaissent actuellement la même étape de développement, mais offre également une possibilité d’analyse en termes de revitalisation urbaine par sa localisation dans l’entourage immédiat du principal espace de renouvellement urbain au nord-est de la capitale catalane, bien que certains processus contradictoires qui révèlent une tendance à l’exclusion sociale ne soient pas ignorés dans ce travail. Ce texte repose sur une étude de terrain menée par les auteurs en 2007-2009.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Ajuntament de Barcelona (2006): “Diagnòstic comunitari participatiu”. Barcelona, Districte de Sant Martí.

Ajuntament de Barcelona (2012): Informes estadístics: La població estrangera a Barcelona. Barcelona, Departament d’Estadística. Disponible en: www.bcn.cat (Fecha de consulta 09/09/2012).

Alberch i Fugueras, R. (1997-2000): Els Barris de Barcelona. Barcelona, Enciclopèdia Catalana y Ajuntament de Barcelona.

Algaba, Antonio (2003): “La discriminación en el acceso al mercado de la vivienda: las desventajas de la inmigración. Novedades y permanencias”. Scripta Nova. Revista electrónica de geografía y ciencias sociales, VII/146. Disponible en: http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-146(060).htm (Fecha de consulta: 11/10/2010).

Alguacil Gómez, J. (2006): “Barrios desfavorecidos: diagnóstico de la situación española”, en F. Vidal Fernandez: Exclusión social y el estado del bienestar en España. V Informe Fuhem de políticas sociales y estado de bienestar. Barcelona, Icaria Editorial, pp. 155-168.

Arbaci, S. (2008): “Hacia la construcción de un discurso sobre la inmigración en las ciudades del sur de Europa. La política urbanística y de vivienda como mecanismos estructurales de marginación étnica residencial”. ACE: Architecture, City and Environment, 8, pp. 11-38.

Bayona, J. y Domingo, A. (2004): “Determinantes sociodemográficos en la localización espacial de la población extranjera en Barcelona”, en: IV Congreso sobre la Inmigración en España. Girona, 10-13 noviembre de 2004. Incluido en las actas publicadas en CD (ISBN: 84-8458-206-X).

Beaverstock, J. V., Smith, R. G. y Taylor, R. G. (1999): “A Roster of World Cities”. Cities, 16/6, pp. 445-458. Disponible en: http:/ /www.lboro.ac.uk/gawc/rb/rb11.html (Fecha de consulta: 11/10/2010).

Bohigas, O. (1985): Reconstrucció de Barcelona. Barcelona, Edicions 62.

Botey Vallès, J. (1986): 54 relats d’immigració. Barcelona, Centre d’estudis de l’ Hospitalet de Llobregat, Diputació de Barcelona.

Brun, J. y Bonvalet, C. (2002): “Etat des lieux des recherches sur la mobilité résidentielle en France”, en J. P. Levy y F. i Dureau: L’accès à al ville. Les mobilités spatiales en question. París, l’Harmattan, pp. 15-64.

Carreras i Verdaguer, C., (coord.) (1999): Els eixos comercials metropolitans. Barcelona, Ajuntament de Barcelona, Comerç, Consum i Turisme.

Carreras i Verdaguer, C., (coord.) (2003): Atles comercial de Barcelona. Barcelona, Ajuntament de Barcelona y Cambra de Comerç de Barcelona.

Colectivo IOE (2006): Inmigración y vivienda en España. Madrid, Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales.

Delgado, M. (2005): Elogi del vianant, del «model Barcelona» a la Barcelona real. Barcelona, Edicions de 1984.

Domingo Valls, A. y Gil Alonso, F. (2007): “Immigration et évolution de la structure de la main-d’oeuvre au Sud de l’Union européenne”. Population, 62/4, pp. 825-845.

Domingo Valls, A., Lopez Gay, A. y Bayona Carrasco, J. (2004): “Impacto demoespacial de la internacionalización de los flujos migratorios en la ciudad de Barcelona”. Migraciones, 16, pp. 157-198.

El Periódico (2012): “Los vecinos del Besòs denuncian la inflexibilidad de la ley de barrios”. 9 de abril, pp. 30.

Eseverri Mayer, C. (2010): “Jóvenes en la tierra de nadie, hijos de inmigrantes en un barrio de la periferia de Madrid”. Tesis doctoral. Universidad Complutense de Madrid, Instituto Universitario Ortega y Gasset. Madrid.

Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (2006): El barri, espai de conviviencia. Barcelona, Editorial Mediterrània, Quaderns de Carrer.

Fullaondo, A. (2008): “Inserción y lógica residencial de la inmigración extranjera en la ciudad. El caso de Barcelona”. Cataluña, Universidad Politécnica de Cataluña, Departamento de Construcciones Arquitectónicas (Tesis doctoral).

Garzarelli, S. (2010): “La evolución de la población de nacionalidad extranjera en el barrio del Besós”. Barcelona, Universidad Autónoma de Barcelona, Departamento de Geografía de la Universidad Autónoma de Barcelona – Centro de Estudios Demográficos, Bellaterra (Cerdanyola del Vallès) (Memoria de master).

González Enríquez, C. y Alvarez-Miranda, B. (2005): Inmigrantes en el barrio. Un estudio cualitativo de opinión pública. Madrid, Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales.

Goñi, B. (2008): “Identificación, localización y caracterización de las secciones censales desfavorecidas de la Región Metropolitana de Barcelona”. Scripta Nova. Revista Electrónica de Geografía y Ciencias sociales, XII/272. Disponible en: http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-272.htm (Fecha de consulta: 11/10/2010).

Hoyt, H. (1939): The Structure and Growth of Residential Neighborhoods in American Cities. Washington D.C., Federal Housing Administration.

Instituto Nacional de Estadística (2009): Encuesta Nacional de Inmigrantes 2007: una monografía. Madrid, Instituto Nacional de Estadística.

Leal, J. (2002): “Segregación social y mercados de la vivienda”. Revista Española de Sociología, 2, pp. 59-75.

Light, I. y Gold, S. (2000): Ethnic Economies. San Diego, Academic Press.

Ma Mung, E. (1992): “L’expansion du commerce ethnique: Asiatiques et Maghrébins dans la région parisienne”. Revue Européenne des Migrations Internationales, 8/1, pp. 39-59. http://dx.doi.org/10.3406/remi.1992.1593

Miret, N. (2009a): “Inmigración y metropolización en Barcelona”; en A. Pedreño Canovas, y F. Torres Pérez (coords.): Migraciones internacionales, contextos y dinámicas territoriales). Áreas, Revista Internacional de Ciencias Sociales, 29. Murcia, Universidad de Murcia, pp. 103-116.

Miret, N. (2009b): “Les déterminants de l’insertion résidentielle d’une immigration récente: les Andins à Barcelone”. Migrants et société, 21/125, pp.129-145.

Miret, N. y Serra del Pozo, P. (2008): “Potentiels de transformation des quartiers populaires de la banlieue de Barcelone à travers les pratiques socio-résidentielles et économiques de l’immigration latino-américaine récente”, en Périphéries urbaines entre normes et innovations. Les villes du sud de l’Europe. Coloque ADES, Bordeaux (Francia), du 11 au 14 junio 2008.

Módenes, J. A. (2001): “Relacions socioterritorials i mobilitat residencial a l’àrea de Barcelona”. Revista Catalana de Sociología, 14, pp. 43-56.

Moreras, J. (2009): Una mesquita al barri. Conflicte, espai públic i integració urbana dels oratoris musulmans a Catalunya. Barcelona, Transits y Fundació Jaume Bofill.

Portes, A. y Stepick, A. (1993): City on the Edge: The Transformation of Miami. Berkeley y Los Angeles. Los Angeles, University of California Press, Ltd. PMid:8505698

Roca i Albert, J., (ed.) (1994): El futur de les perifèries urbanes. Canvi econòmic i crisis social a les metròpolis contemporànies. Barcelona, Institut de Batxillerat “Barri Besòs”.

Rumbaut, R. G. (1999): “Assimilation and Its Discontents: Ironies and Paradoxes”, en C. Hirschman, J. Dewind y P. Kasinitz (eds.): The Handbook of International Migration: The American Experience. New York, Russell Sage Foundation, pp. 172-195.

Sargatal Bataller, A. (2001): “Gentrificación e inmigración en los centros históricos: el caso del barrio del Raval en Barcelona”. Scripta Nova, 66/94. Disponible en: http://www.ub.es/geocrit/sn-94-66.htm (Fecha de consulta: 11/10/2010).

Serra del Pozo, P. (2006). El comercio étnico en el distrito de Ciutat Vella de Barcelona. Barcelona, Fundació La Caixa. Disponible en: http: /pauserra.files.wordpress.com/2008/08/pau-serra-el-comercio-etnico-en-el-distrito-de-ciutat-vella.pdf (Fecha de consulta: 11/10/2010).

Serra del Pozo, P. (2008). “Las asociaciones de comerciantes como actores para la convivencia: el caso de Ciutat Vella (Barcelona)”, en R. Zapata-Barrero y G. Pinyol (eds.): “Los gestores del proceso de inmigración. Actores y redes de actores en España y Europa”. Barcelona, CIDOB, pp. 199-219. Disponible en: http://www.cidob.org/es/content/download/7250/72346/file/11_serra.pdf (Fecha de consulta: 12/10/2010).

Serra del Pozo, P. (2009): “Los procesos geográficos de concentración en las centralidades étnicas”. Revista Internacional de Organizaciones, 2, pp. 89-108. Disponible en: http://revista-rio.org/index.php/revista_rio/article/view/24/23 (Fecha de consulta: 19/05/2012).

Solé, C. (1981): La integración sociocultural de los inmigrantes en Cataluña. Madrid, Centro de Investigaciones Sociológicas.

Solé, C., Parella, S. y Cavalcanti, L. (2007): El empresariado inmigrante en España. Barcelona, La Caixa.

Tatjer, M. (2005): “La vivienda obrera en España de los siglos XIX y XX: de la promoción privada a la promoción pública (1853-1975)”. Scripta Nova. Revista electrónica de geografía y ciencias sociales, IX/194 (23). Disponible en: http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-194-23.htm (Fecha de consulta: 11/10/2010).

Tatjer, M. y Sintes, M. (2007): El Comerç a Sant Martí: dels establiments centenaris als nous eixos comercials. Barcelona, Ajuntament de Barcelona, Districte de Sant Martí.

Terrones, A. (2008): “Immigració i habitatge: els canvis en les pautes d’exclusió residencial”. Fundació Nous Horitzons, 190/47, pp. 42-47.

Descargas

Publicado

2013-06-30

Cómo citar

Miret, N., & Serra del Pozo, P. (2013). El papel de la inmigración extranjera en el cambio social y urbano de el Besòs i el Maresme, un barrio periférico de Barcelona. Interrogaciones a partir de un estudio exploratorio. Estudios Geográficos, 74(274), 193–229. https://doi.org/10.3989/estgeogr.201307

Número

Sección

Artículos