Entre el alivio y el malestar: experiencias cotidianas de mujeres en situación de vulnerabilidad económica en Barcelona

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.3989/estgeogr.2026.1248

Palabras clave:

mujeres, familias vulnerables, barrio, vivienda, escuela, redes de apoyo, Barcelona

Resumen


Este artículo analiza los ámbitos de la vida cotidiana donde las mujeres con situaciones económicas difíciles sienten bienestar y malestar en el barrio donde residen. Concretamente, identifica los espacios de alivio (la escuela) y desasosiego (la vivienda) en el barrio y cómo las mujeres, madres con hijos dependientes, hacen frente mediante redes de apoyo, recursos y servicios del barrio a situaciones de vulnerabilidad económica que dificultan la vida cotidiana de sus familias. Mediante una metodología cualitativa y a través de entrevistas a informantes clave y a mujeres residentes en los barrios del Poble-Sec y Roquetes de Barcelona, se visibilizan las prácticas cotidianas, invisibles y poco valoradas que las mujeres llevan a cabo para cuidar de sus familias y mantener sus hogares. Estas acciones cotidianas son esenciales para crear lugares familiares y desarrollar relaciones de vecindad y asistencia mutua, a la vez que constituyen una parte fundamental de la resiliencia que permite a estas mujeres sobrellevar las adversidades.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Alonso Garrido, M. A. (2012). Mujeres y arteterapia (Tesis de doctorado), Universidad Complutense de Madrid, Madrid, España.

Arredondo Quijada, R., Palma García, M. O., Ruiz Mosquera, A. C., Pérez Monesma, A., y Carbellido Fernández, A. (2024). Mujeres ante los desahucios. Análisis de situación, factores de riesgo y consecuencias, Madrid, España: Instituto de las Mujeres.

Atkinson, S., Fuller, S., y Painter, J. (ed.) (2012). Wellbeing and place. Surrey, Reino Unido: Ashgate.

Barañano Cid, M. (2021). Los hogares como espacios de arraigo y sus transformaciones en un contexto global. Encrucijadas. Revista Crítica de Ciencias Sociales, 21(1), r2101.

Barañano, M., y Santiago, J. (2023). Los arraigos dinámicos en las ciudades como soportes frente a la vulnerabilidad, Revista Española de Sociología, 32(4), a186.

Beebeejaun, Y. (2017). Gender, urban space, and the right to everyday life. Journal of Urban Affairs, 39(3), 323-334.

Brey, E., Gómez, M. V., y Domínguez Pérez, M. (2023). Redes de apoyo y arraigos locales en mujeres de barrios vulnerables de la Comunidad de Madrid. Revista Española de Sociología, 32(4), a187.

Butcher, M. (2022). Qualitative research methods I: Emotionally engaged approaches to working with vulnerable participants. Progress in Human Geography, 46(3) 907-914.

Checa, J., y Nel·lo, O. (2021). Residential segregation and living conditions. An analysis of social inequalities in Catalonia from four spatial perspectives. Urban Science, 5(45).

Davidson, J., y Milligan, C. (2004). Embodying emotion sensing space: introducing emotional geographies. Social & Cultural Geography, 5(4), 523-532.

Judd, E. (2013). Enacting parenting policy? The hybrid spaces of Sure Start Children’s Centres. Children’s Geographies, 11(2), 173–187.

Hall, S. M. (2016). Everyday family experiences of the financial crisis: getting by in the recent economic recession. Journal of Economic Geography, 16(2), 305-30.

Hall, S. M. (2017). Personal, relational and intimate geographies of austerity: ethical and empirical considerations. Area, 49(3), 303-310.

Hall, S. M. (2019). Everyday austerity: Towards relational geographies of family, friendship and intimacy. Progress in Human Geography, 43(5), 769-789.

Hall, S. M. (2022). For feminist geographies of austerity. Progress in Human Geography, 46(2), 299-318.

Institut Infància i Adolescència de Barcelona (2022). Impactes de la crisi de l’habitatge en les vides dels infants i els adolescents. IIAB-IERMB y Ajuntament de Barcelona.

Lambie-Mumford, H., y Green, M. A (2017). Austerity, welfare reform and the rising use of food banks by children in England and Wales. Area, 49(3), 273-279.

Lanau, A., y Lozano, M. (2022). El peso de la precariedad laboral en la pobreza de los hogares con menores. Perspectives Demogràfiques, mayo, 1-4.

Lanau, A., y Lozano, M. (2024). Pobres con empleo: un análisis de transiciones de pobreza laboral en España. Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 186, 83-102.

López-Villanueva, C., y Crespi-Vallbona, M. (2023). Cuidados y arreglos. La importancia del arraigo al barrio en un contexto de pandemia. Revista Española de Sociología, 32(4), a188.

Mallett, S. (2004). Understanding home: a critical review of the literature. The Sociological Review, 52(1), 62-89.

Massey, D. (1995). The conceptualization of place. En D. Massey y P. Jess (eds.). A Place in the World? Place, Culture and Globalization. Oxford, Reino Unido: Oxford University Press, 45-85.

Massey, D. (2005). For space. Londres, Reino Unido: Sage.

Martín-Gago, P., y Vives-Miró, S. (2023). Patriarchal logics and gender inequalities through the financialization of housing. Miscellanea Geographica. Regional Studies on Development, 27(3).

McDowell, L. (1983). Towards an understanding of the gender division of urban space. Environment and Planning D: Society and Space, 1, 59-72.

McDowell, L. (2017). Youth, children and families in austere times: change, politics and a new gender contract. Area, 49(3), 311-316.

Mompó, E., y Fioravanti, Hernán (2022). De vecinas, migrantes, marginales y turistas. Diversidad cultural y clase social en la producción de vecindad. Scripta Nova, 26(4), 119-142.

Navarro Rupérez, M. (2021). Redes vecinales de apoyo y estrategias de afrontamiento en familias empobrecidas en Barcelona en tiempos de pandemia, Gazeta de Antropología, 37(1).

Nel·lo, O. (2021). Ciudad de ricos, ciudad de pobres. La segregación residencial y sus consecuencias antes la crisis urbana. En Nel·lo, O. (ed.) Efecto barrio. Segregación residencial, desigualdad social y políticas urbanas en las grandes ciudades ibéricas, Valencia, España: Tirant humanidades, 16-35.

Ortiz, A. (2007). Reflexiones entorno a la construcción cotidiana y colectiva del sentido de lugar en Barcelona. Polis, 4(1), 161-183.

Porcel, S., Antón-Alonso, F., Gómez, N., y Morcillo, R. (2022). Encuesta de cohesión urbana (ECURB). Resultados Sintéticos. Barcelona, España: Àrea Metropolitana de Barcelona.

Rodó-Zárate, M. (2021). Interseccionalitat. Desigualtats, llocs i emocions. Manresa, España: Tigre de paper.

Sánchez-Domínguez, M., y Guirola Abenza, L. (2021). The double penalty: How female migrants manage family responsibilities in the Spanish dual labour market. Journal of Family Research, 33(2), 509-540.

Sarasa, S., Navarro-Varas, L., y Porcel, S. (2018). L’habitatge i els seus efectes en les condicions de vida de la població metropolitana de Barcelona. Barcelona, España: Àrea Metropolitana de Barcelona.

Subirats, J. (1999). Identitats i diversitats. Problema o solució?. En Barcelona. Metròpolis Mediterrània, 45, 42-46.

Stewart, H., Watson, N., y Campbell, M. (2018). The cost of school holidays for children from low income families. Childhood, 25(4), 516-529.

Tarrant, A., y Hall, S. M. (2020). Everyday geographies of family: feminist approaches and interdisciplinary conversations. Gender, Place & Culture, 27(5), 613-623.

Thompson, C. (2023). The methodological implications of integrating lived experience in geographic research on inequalitives. En S. A. Lovell, S. E. Coen y M. W. Rosenberg (eds.). The Routledge Handbook of Methodologies in Human Geography, Londres, Reino Unido: Routledge, 371-380.

Torres Pérez, F., y Gómez Crespo, P. (2022). Relaciones vecinales, participación y convivencia en barrios multiculturales. Una mirada desde el vecindario inmigrante. Scripta Nova. Revista electrónica de geografía y ciencias sociales, 26(4), 143-163.

Vaiou, D., y Lykogianni, R. (2006). Women, neighbourhoods and everyday life. Urban Studies, 43(4), 731-743.

Vaiou, D. (2013). Transnational city lives: changing patterns of care and neighbouring. En L. Peake y M. Rieker (eds.), Rethinking feminist interventions into the urban, Oxon, Reino Unido: Routledge, 61-81

van Lanen, S. (2022). ‘My room is the kitchen’: lived experience of home-making, home-unmaking and emerging housing strategies of disadvantaged urban youth in austerity Ireland. Social & Cultural Geography, 23(4), 598-619.

Walters, J. (2023). Emotions and transcripts after a while: an interview with a ‘parachute kid’. Area, 55(2), 197-202.

Widdowfield, R. (2000). The place of emotions in academic research. Area, 32(2), 199-208.

Descargas

Publicado

2026-07-27

Cómo citar

Ortiz Guitart, A., Habimana-Jordana, T. ., & Solana-Solana, M. (2026). Entre el alivio y el malestar: experiencias cotidianas de mujeres en situación de vulnerabilidad económica en Barcelona. Estudios Geográficos, 87(300), 1248. https://doi.org/10.3989/estgeogr.2026.1248