The role of foreign immigration in the social and urban transformation in el Besòs i el Maresme, a high-rise suburb of Barcelona. Questions based on an exploratory study
DOI:
https://doi.org/10.3989/estgeogr.201307Keywords:
immigration étrangère, espaces vécus, quartiers populaires, renouvellement urbain, exclusion socialeAbstract
The patterns of residential installation of the new foreign immigration, the patterns of implementation of businesses run by immigrant entrepreneurs, as well as certain uses of private and public space and mobility to and from the neighborhood of el Besòs i el Maresme are contemplated in this paper. The lived space by the foreign immigrants contains elements of urban change that are added to the urban dynamics promoted by the public governments. El Besòs i el Maresme not only allows for the assessment of trends common to many Spanish popular neighborhoods that meet now the same stage of development, but it also offers a possibility of analysis in terms of urban revitalization by its location in the immediate vicinity of the largest space of urban change in the northeast of the Catalan capital, although the contradictory processes at work that point to the social marginalization are not ignored. This text is based on fieldwork done by the authors in 2007-2009.
Downloads
References
Ajuntament de Barcelona (2006): “Diagnòstic comunitari participatiu”. Barcelona, Districte de Sant Martí.
Ajuntament de Barcelona (2012): Informes estadístics: La població estrangera a Barcelona. Barcelona, Departament d’Estadística. Disponible en: www.bcn.cat (Fecha de consulta 09/09/2012).
Alberch i Fugueras, R. (1997-2000): Els Barris de Barcelona. Barcelona, Enciclopèdia Catalana y Ajuntament de Barcelona.
Algaba, Antonio (2003): “La discriminación en el acceso al mercado de la vivienda: las desventajas de la inmigración. Novedades y permanencias”. Scripta Nova. Revista electrónica de geografía y ciencias sociales, VII/146. Disponible en: http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-146(060).htm (Fecha de consulta: 11/10/2010).
Alguacil Gómez, J. (2006): “Barrios desfavorecidos: diagnóstico de la situación española”, en F. Vidal Fernandez: Exclusión social y el estado del bienestar en España. V Informe Fuhem de políticas sociales y estado de bienestar. Barcelona, Icaria Editorial, pp. 155-168.
Arbaci, S. (2008): “Hacia la construcción de un discurso sobre la inmigración en las ciudades del sur de Europa. La política urbanística y de vivienda como mecanismos estructurales de marginación étnica residencial”. ACE: Architecture, City and Environment, 8, pp. 11-38.
Bayona, J. y Domingo, A. (2004): “Determinantes sociodemográficos en la localización espacial de la población extranjera en Barcelona”, en: IV Congreso sobre la Inmigración en España. Girona, 10-13 noviembre de 2004. Incluido en las actas publicadas en CD (ISBN: 84-8458-206-X).
Beaverstock, J. V., Smith, R. G. y Taylor, R. G. (1999): “A Roster of World Cities”. Cities, 16/6, pp. 445-458. Disponible en: http:/ /www.lboro.ac.uk/gawc/rb/rb11.html (Fecha de consulta: 11/10/2010).
Bohigas, O. (1985): Reconstrucció de Barcelona. Barcelona, Edicions 62.
Botey Vallès, J. (1986): 54 relats d’immigració. Barcelona, Centre d’estudis de l’ Hospitalet de Llobregat, Diputació de Barcelona.
Brun, J. y Bonvalet, C. (2002): “Etat des lieux des recherches sur la mobilité résidentielle en France”, en J. P. Levy y F. i Dureau: L’accès à al ville. Les mobilités spatiales en question. París, l’Harmattan, pp. 15-64.
Carreras i Verdaguer, C., (coord.) (1999): Els eixos comercials metropolitans. Barcelona, Ajuntament de Barcelona, Comerç, Consum i Turisme.
Carreras i Verdaguer, C., (coord.) (2003): Atles comercial de Barcelona. Barcelona, Ajuntament de Barcelona y Cambra de Comerç de Barcelona.
Colectivo IOE (2006): Inmigración y vivienda en España. Madrid, Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales.
Delgado, M. (2005): Elogi del vianant, del «model Barcelona» a la Barcelona real. Barcelona, Edicions de 1984.
Domingo Valls, A. y Gil Alonso, F. (2007): “Immigration et évolution de la structure de la main-d’oeuvre au Sud de l’Union européenne”. Population, 62/4, pp. 825-845.
Domingo Valls, A., Lopez Gay, A. y Bayona Carrasco, J. (2004): “Impacto demoespacial de la internacionalización de los flujos migratorios en la ciudad de Barcelona”. Migraciones, 16, pp. 157-198.
El Periódico (2012): “Los vecinos del Besòs denuncian la inflexibilidad de la ley de barrios”. 9 de abril, pp. 30.
Eseverri Mayer, C. (2010): “Jóvenes en la tierra de nadie, hijos de inmigrantes en un barrio de la periferia de Madrid”. Tesis doctoral. Universidad Complutense de Madrid, Instituto Universitario Ortega y Gasset. Madrid.
Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (2006): El barri, espai de conviviencia. Barcelona, Editorial Mediterrània, Quaderns de Carrer.
Fullaondo, A. (2008): “Inserción y lógica residencial de la inmigración extranjera en la ciudad. El caso de Barcelona”. Cataluña, Universidad Politécnica de Cataluña, Departamento de Construcciones Arquitectónicas (Tesis doctoral).
Garzarelli, S. (2010): “La evolución de la población de nacionalidad extranjera en el barrio del Besós”. Barcelona, Universidad Autónoma de Barcelona, Departamento de Geografía de la Universidad Autónoma de Barcelona – Centro de Estudios Demográficos, Bellaterra (Cerdanyola del Vallès) (Memoria de master).
González Enríquez, C. y Alvarez-Miranda, B. (2005): Inmigrantes en el barrio. Un estudio cualitativo de opinión pública. Madrid, Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales.
Goñi, B. (2008): “Identificación, localización y caracterización de las secciones censales desfavorecidas de la Región Metropolitana de Barcelona”. Scripta Nova. Revista Electrónica de Geografía y Ciencias sociales, XII/272. Disponible en: http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-272.htm (Fecha de consulta: 11/10/2010).
Hoyt, H. (1939): The Structure and Growth of Residential Neighborhoods in American Cities. Washington D.C., Federal Housing Administration.
Instituto Nacional de Estadística (2009): Encuesta Nacional de Inmigrantes 2007: una monografía. Madrid, Instituto Nacional de Estadística.
Leal, J. (2002): “Segregación social y mercados de la vivienda”. Revista Española de Sociología, 2, pp. 59-75.
Light, I. y Gold, S. (2000): Ethnic Economies. San Diego, Academic Press.
Ma Mung, E. (1992): “L’expansion du commerce ethnique: Asiatiques et Maghrébins dans la région parisienne”. Revue Européenne des Migrations Internationales, 8/1, pp. 39-59. http://dx.doi.org/10.3406/remi.1992.1593
Miret, N. (2009a): “Inmigración y metropolización en Barcelona”; en A. Pedreño Canovas, y F. Torres Pérez (coords.): Migraciones internacionales, contextos y dinámicas territoriales). Áreas, Revista Internacional de Ciencias Sociales, 29. Murcia, Universidad de Murcia, pp. 103-116.
Miret, N. (2009b): “Les déterminants de l’insertion résidentielle d’une immigration récente: les Andins à Barcelone”. Migrants et société, 21/125, pp.129-145.
Miret, N. y Serra del Pozo, P. (2008): “Potentiels de transformation des quartiers populaires de la banlieue de Barcelone à travers les pratiques socio-résidentielles et économiques de l’immigration latino-américaine récente”, en Périphéries urbaines entre normes et innovations. Les villes du sud de l’Europe. Coloque ADES, Bordeaux (Francia), du 11 au 14 junio 2008.
Módenes, J. A. (2001): “Relacions socioterritorials i mobilitat residencial a l’àrea de Barcelona”. Revista Catalana de Sociología, 14, pp. 43-56.
Moreras, J. (2009): Una mesquita al barri. Conflicte, espai públic i integració urbana dels oratoris musulmans a Catalunya. Barcelona, Transits y Fundació Jaume Bofill.
Portes, A. y Stepick, A. (1993): City on the Edge: The Transformation of Miami. Berkeley y Los Angeles. Los Angeles, University of California Press, Ltd. PMid:8505698
Roca i Albert, J., (ed.) (1994): El futur de les perifèries urbanes. Canvi econòmic i crisis social a les metròpolis contemporànies. Barcelona, Institut de Batxillerat “Barri Besòs”.
Rumbaut, R. G. (1999): “Assimilation and Its Discontents: Ironies and Paradoxes”, en C. Hirschman, J. Dewind y P. Kasinitz (eds.): The Handbook of International Migration: The American Experience. New York, Russell Sage Foundation, pp. 172-195.
Sargatal Bataller, A. (2001): “Gentrificación e inmigración en los centros históricos: el caso del barrio del Raval en Barcelona”. Scripta Nova, 66/94. Disponible en: http://www.ub.es/geocrit/sn-94-66.htm (Fecha de consulta: 11/10/2010).
Serra del Pozo, P. (2006). El comercio étnico en el distrito de Ciutat Vella de Barcelona. Barcelona, Fundació La Caixa. Disponible en: http: /pauserra.files.wordpress.com/2008/08/pau-serra-el-comercio-etnico-en-el-distrito-de-ciutat-vella.pdf (Fecha de consulta: 11/10/2010).
Serra del Pozo, P. (2008). “Las asociaciones de comerciantes como actores para la convivencia: el caso de Ciutat Vella (Barcelona)”, en R. Zapata-Barrero y G. Pinyol (eds.): “Los gestores del proceso de inmigración. Actores y redes de actores en España y Europa”. Barcelona, CIDOB, pp. 199-219. Disponible en: http://www.cidob.org/es/content/download/7250/72346/file/11_serra.pdf (Fecha de consulta: 12/10/2010).
Serra del Pozo, P. (2009): “Los procesos geográficos de concentración en las centralidades étnicas”. Revista Internacional de Organizaciones, 2, pp. 89-108. Disponible en: http://revista-rio.org/index.php/revista_rio/article/view/24/23 (Fecha de consulta: 19/05/2012).
Solé, C. (1981): La integración sociocultural de los inmigrantes en Cataluña. Madrid, Centro de Investigaciones Sociológicas.
Solé, C., Parella, S. y Cavalcanti, L. (2007): El empresariado inmigrante en España. Barcelona, La Caixa.
Tatjer, M. (2005): “La vivienda obrera en España de los siglos XIX y XX: de la promoción privada a la promoción pública (1853-1975)”. Scripta Nova. Revista electrónica de geografía y ciencias sociales, IX/194 (23). Disponible en: http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-194-23.htm (Fecha de consulta: 11/10/2010).
Tatjer, M. y Sintes, M. (2007): El Comerç a Sant Martí: dels establiments centenaris als nous eixos comercials. Barcelona, Ajuntament de Barcelona, Districte de Sant Martí.
Terrones, A. (2008): “Immigració i habitatge: els canvis en les pautes d’exclusió residencial”. Fundació Nous Horitzons, 190/47, pp. 42-47.
Downloads
Published
How to Cite
Issue
Section
License
Copyright (c) 2013 Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)

This work is licensed under a Creative Commons Attribution 4.0 International License.
© CSIC. Manuscripts published in both the print and online versions of this journal are the property of the Consejo Superior de Investigaciones Científicas, and quoting this source is a requirement for any partial or full reproduction.
All contents of this electronic edition, except where otherwise noted, are distributed under a Creative Commons Attribution 4.0 International (CC BY 4.0) licence. You may read the basic information and the legal text of the licence. The indication of the CC BY 4.0 licence must be expressly stated in this way when necessary.
Self-archiving in repositories, personal webpages or similar, of any version other than the final version of the work produced by the publisher, is not allowed.