Castellanización y afrancesamiento de los nombres de los municipios catalanes

Jesús Burgueño

doi:10.3989/estgeogr.201722

Authors

Jesús Burgueño Universitat de Lleida https://orcid.org/0000-0001-6644-7313

DOI:

https://doi.org/10.3989/estgeogr.201722

Keywords:

place names, historical cartography, Catalan, language interference

Abstract

The article analyses the evolution of the names of the Catalan municipalities as a part of the process of contemporary political centralization of Spain. To check the degree of interference from the Spanish Language, Catalan writing before the Nueva Planta (new system of government of Catalonia, in 1715) is compared with the official written form in the middle of the 19th century. The same methodology is applied to the French Catalo nia. Altogether we analyzed 1,304 place names. It can be concluded that in Catalonia (Spain) there was a major continuity of the spelling (76 %), compared to just a 33 % in the territories joined to France. There are 4 degrees of alteration of place-names; the maximum distortion reaches only 3.3 % of the cases by the Spanish side, compared to 51.2 % in France. The abundant French cartography referred to Catalonia shows the same proliferation of deformed toponyms.

Downloads

Download data is not yet available.

References

Basseda, L. (1990): Toponymie historique de Catalunya Nord, Prada, Universitat de Perpinyà-Terra Nostra, 796 pp.

Burgueño, J. (2008): El mapa com a llenguatge geogràfic. Recull de textos històrics (ss. XVII-XX), Barcelona, Societat Catalana de Geografia, CXXXIII+211 pp.

Burgueño, J. (2014): Nomenclátor que comprende las poblaciones… de España (1860). Edició de la informació referida a les terres de parla catalana, Barcelona, Societat Catalana de Geografia, 190 pp + CD.

Burgueño, J., Aubet, A. (2016): “Les reformes de la toponímia municipal impulsades per la Real Sociedad Geográfica (1916) i la Generalitat de Catalunya (1933). Crònica d’una errada ortogràfica: el Pinell... de Brai?”, Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 82, pp. 29-62.

Burgueño, J., Aubet, A. (2017): “Conflicte toponímic a Catalunya, encara ara. La reforma ortogràfica del català (1913) i els noms dels municipis”, Recerques, en prensa.

Caballero, F. (1834). Nomenclatura geogràfica de España. Anàlisis gramatical y filosófico de los nombres de pueblos y lugares de la Península, con aplicación a la topografía y a la historia, Madrid, Imp. Eusebio Aguado, 240 pp.

Coromines, J. (1989-97). Onomasticon cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana, Barcelona, Curial-La Caixa, 8 vol.

Galera i Monegal, M. (2006): “Estudi introductori a l’edició del facsímil del mapa Nova Principatus Cataloniae descriptio. El primer mapa imprès de Catalunya (1602-1605)”, en Nova Principatus Cataloniae descriptio apud Ioannem Baptistam Vrints, Barcelona, ICC, 21 pp.

Gay Escoda, J. M. (1997): El corregidor a Catalunya, Madrid, Marcial Pons. 1.102 pp.

Generalitat de Catalunya (1933): Divisió territorial. Estudis i projectes. Nomenclàtor de municipis, Barcelona, Llibreria Bosch, 367 pp.

Iglésies, J. (1974): Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII, Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, 3 vol.

Labèrnia, P. (1840): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina, Barcelona, Estampa dels hereus de la V. Pla, 2 vol.

Lladonosa, Josep (1977): Informe històric sobre els topònims Lérida-Lleida, Barcelona, Rafael Dalmau Editor, 62 pp.

Mancomunitat de Catalunya (1918): Nomenclàtor de les ciutats, viles i pobles de Catalunya, Barcelona, Imp. Casa de Caritat, 96 pp.

Madoz, P. (1845-50): Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, Madrid, Madoz, 16 vol.

Mujica Ulazia, N. (2010): “Bilingüismo, toponimia y cartografía en la comunidad autónoma del País Vasco”, en X. Sousa Fernández (ed.), Toponimia e cartografía, Santiago de Compostela, Consello da Cultura Galega, pp. 73-102.

Nadal, F., Urteaga, L. (2012): “La toponímia”, en Atles topogràfic-històric de Catalunya 1:50.000. Primeres edicions dels fulls de Catalunya del Mapa Topográfico de España, Barcelona, Institut Cartogràfic de Catalunya, pp. 47-50.

Pelissier, J.-P. (1986): Paroisses et communes de France. Pyrénées Orientales, París, CNRS.

Ruhstaller, S., Gordón Peral, M. D. (2013). “Transmisión y normalización de los nombres de lugar y su relevancia para la normalización toponímica” en M. D. https://doi.org/10.1515/9783110314953.9

Gordón Peral (ed.) Lengua, espacio y sociedad. Investigaciones sobre normalización toponímica en España, Berlín, De Gruyter, pp. 9-36.

Rosselló i Verger, V. M. (2004): Toponímia, geografia i cartografia, València, Universitat de València, 403 pp.

Rosselló i Verger, V. M. (2008). Cartografia històrica dels països catalans, València, Universitat de València-Institut d’Estudis Catalans, 402 pp.

[Santiago Palomares, F. J. de] (ed.) (1789): España dividida en provincias e intendencias, y subdividida en partidos, corregimientos, alcaldías mayores, gobiernos políticos y militares, así realengos como de órdenes, abadengo y señorío. Obra formada por las relaciones originales de los respectivos intendentes del Reyno, a quines se pidieron de orden de S. M. por el Exmo. Sr. conde de Floridablanca, y su ministerio de Estado en 22 de marzo de 1785, Madrid, Imp. Real, 2 vol.

Segarra, M. (1985a): Història de l’ortografia catalana, Barcelona, Empúries, 462 pp.

Segarra, M. (1985b): Història de la normativa catalana, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 222 pp.

Ullastra, J. (1980): Grammatica cathalána, Barcelona, Fundació Mediterrània, LXVIII+396 pp.