La documentación cartográfica de la Contribución de inmuebles, cultivo y ganadería: el caso de la provincia de Girona (1849-1885)

Francesc Nadal; Jesús Burgueño

doi:10.3989/estgeogr.2023148.1458

Authors

Francesc Nadal Universitat de Barcelona https://orcid.org/0000-0001-9777-5336
Jesús Burgueño Universitat de Lleida https://orcid.org/0000-0001-6644-7313

DOI:

https://doi.org/10.3989/estgeogr.2023148.1458

Keywords:

cadastre, land tax, plot maps, history of cartography, land surveying, Catalonia

Abstract

The introduction and management of Land Tax implemented in Spain due to Tax Reform of 1845 generated a vast number of tax documents during the second half of the 19^th century. Amongst these documents there were wealth registers, amillaramientos (tax assessments) and too, in some Provinces, municipal cadastral maps. In this article is analysed the municipal cadastral cartography produced in the province of Girona due to implementing of this tax. For this purpose, cartographic and tax documents preserved in public and private local archives in the province of Girona have been consulted. The cadastral cartography documents that were found have been analysed by comparing them with the municipal cadastral cartography from the Balearic, Barcelona and Tarragona provinces, whose cartography has been the target of several studies in recent years. As a result of this research, a total number of 46 different municipal cadastral maps, which correspond to 44 municipalities from the province of Girona, have been classified. These cartographic documents were created by a varied group of local land surveyors and architects. Mappings started after 1857 due to increased Land Tax quota introduced that year in the province of Girona, as well as the following process of rectifying amillaramientos ordered by the Treasury. The cadastral cartography of the province of Girona presents some differential characteristics with respect to other Catalan provinces, such us the use of a larger scale.

Downloads

Download data is not yet available.

References

Albà, M. y Torres, L. (2001). El termenal de Llagostera. Llagostera, España: Ajuntament de Llagostera.

Albà, M. (2014). Un plànol per repartir la contribució territorial de Llagostera. En M. Albà y E. Mallorquí (Eds.), Homes i terres. L'ordenació del paisatge agrari de Llagostera, segles XIII-XX (pp. 134-137). Llagostera, España: Ajuntament de Llagostera.

Alcoberro, A. (2005). El cadastre de Catalunya (1713-1845): de la imposició a la fossilització, Pedralbes. Revista d'història moderna, nº 25, pp. 231-257.

Borrell, M. (2005). Deu llegües de pols i roderes: el camí ral de Girona al Tordera. Santa Coloma de Farners, España: Centres d'Estudis Selvatans.

Bourillon, F., Clergeot, P. y Vivier, N. (Eds.) (2008). De l'estime au cadastre en Europe: les systèmes cadastraux aux XIXè et XXè siècles: colloque des 20 et 21 janvier 2005. París, Francia: Comité pour l'histoire économique et financière de la France. https://doi.org/10.4000/books.igpde.10793

Burgueño, J. (2007). Cartografia cadastral de la província de Lleida (segles XVIII-XIX). En C. Montaner, F. Nadal y L. Urteaga (Eds.), La cartografía cadastral a Espanya (segles XVIII-XIX) (pp. 39-49). Barcelona, España: Institut Cartogràfic de Catalunya.

Burgueño, J. (Ed.) (2008). El mapa com a llenguatge geogràfic. Recull de textos històrics (ss. XVII-XX). Barcelona, España: Societat Catalana de Geografia.

Burgueño, J. (2009). Els geòmetres del Cadastre de Catalunya (1720-1815), Cuadernos de Geografía, nº 86, pp. 261-288.

Burgueño, J. (2020). El tractat d'agrimensura de la Bisbal (1812), Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 90, pp. 173-204.

Burgueño, J. y Nadal, F. (2007). Agrimensores para un país sin catastro. La enseñanza de la agrimensura en los institutos de segunda enseñanza (1857-1887): (II) el caso de Figueres. En Actas de las VIII Jornadas de Castilla la Mancha sobre investigación en archivos: Hacienda y Fiscalidad, celebradas en Guadalajara del 27 al 30 de noviembre de 2007 (CD adjunto). Guadalajara, España: ANABAD Castilla-La Mancha.

Burgueño, J. y Nadal, F. (2011). Amidaments de terres i plànols parcel·laris a la província de Girona (1845-1895). En C. Montaner, F. Nadal y L. Urteaga (Eds.), Cartografia i agrimensura a Catalunya i Balears al segle XIX (pp. 127-141). Barcelona, España: Institut Cartogràfic de Catalunya.

Burgueño, J. y Nadal, F. (2014). Inventari de terres i tributació. El cas de Llagostera. En M. Albà y E. Mallorquí (Eds.), Homes i terres. L'ordenació del paisatge agrari de Llagostera, segles XIII-XX (pp. 138-159). Llagostera, España: Ajuntament de Llagostera.

Buscató, L. (2007). Pedro Martínez Quintanilla, un funcionari a la Girona del segle XIX, Revista de Girona, nº 241, pp. 38-43.

Castells, R., Catllar, B. y Riera, J. (1994). Ciutats de Girona. Catàleg de plànols de les ciutats de Girona des del segle XVII al XX. Girona, España: Col·legi d'Arquitectes de Catalunya y Diputació de Girona.

Domènech, G. (2001). Oficis i arts de la construcció a Girona (1419-1833): Mestres de cases, picapedrers, fusters i escultors. La Confraria dels Sants Quatre Màrtirs. Girona, España: Institut d'Estudis Gironins.

Grup d'Estudis d'Història de la Cartografia (s.f.). Diccionari de mapes parcel·laris i agrimensors a Catalunya (segles XVIII-XIX). Barcelona: Universitat de Barcelona. Recuperado de: http://www.ub.edu/gehc/agrimensors/index.php

Kain, R. y Baigent, E. (1992). The cadastral map in the service of the State: a history of property mapping. Chicago, Estados Unidos: The University of Chicago Press. https://doi.org/10.7208/chicago/9780226764634.001.0001

Mallorquí, E. (2013). Plànol parcel·lari de Riudellots de la Selva, d'Agustí Bragat (1863). Riudellots de la Selva, España: Ajuntament de Riudellots de la Selva.

Mallorquí, E. (2021). Els camins històrics. Girona, España: Diputació de Girona.

Maurin, A. (1990). Le Cadastre en France. Histoire et rénovation. París, Francia: Éditions du Centre National de la Recherche Scientifique.

Maruny, J. (2006). Els Barnoya, nissaga gironina i guatemalenca. Els apunts de l'Arxiu Històric de Girona, 1.

Masó, E. (1999). Les terres del Comú de Salt. Una perspectiva de l'evolució d'un poble. Salt, España: Ajuntament de Salt.

Muro, J. I. (2008). Cartografía parcelaria y estadística territorial en la provincia de Tarragona (1846-1892), Treballs de la Societat Catalana de Geografia, nº 65, pp. 439-451.

Nadal, F. (2007). Els atles parcel·laris municipals de la província de Barcelona (1851-1882). En C. Montaner, F. Nadal y L. Urteaga (Eds.), La cartografia cadastral a Espanya (segles XVIII-XX) (pp. 95-105). Barcelona, España: Institut Cartogràfic de Catalunya.

Nadal, F. (2009). El atlas parcelario del municipio de Llívia (Cataluña) de 1849. En H. Mendoza y C. Lois (Eds.), Historias de la cartografía iberoamericana. Nuevos caminos, viejos problemas (pp. 123-138). Ciudad de México, México: Instituto de Geografía (UNAM) e Instituto Nacional de Estadística y Geografía.

Nadal, J. (1971). La introducción del catastro en Gerona: contribución al estudio del régimen fiscal de Cataluña en tiempos de Felipe V. Barcelona, España: Publicaciones de la Cátedra de Historia General de España.

Nadal, F. y Burgueño, J. (2008). Agrimensors a la província de Girona durant la segona meitat del segle XIX. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 65, pp. 452-464.

Nadal, F., Urteaga, L. y Muro, J. I. (2006). El territori dels geòmetres. Cartografia parcel·lària dels municipis de la província de Barcelona. Barcelona, España: Institut d'Edicions de la Diputació de Barcelona.

Orti, P. y To, L. (2017). Des terriers médiévaux et modernes au registre de la propriété en Catalogne. En J. L. Abbé (Ed.), Estimes, compoix et cadastres. Histoire d'un patrimoine commun de l'Europe méridionale (pp. 183-199). Toulouse, Francia: Éditions Le Pas d'oiseau.

Pérez Picazo, M.T. (1998). Fuentes fiscales e historia agraria. El debate en torno a las posibilidades heurísticas de los amillaramientos, Estudios Geográficos, nº 231, pp. 185-309.

Pro Ruiz, J. (1992). Estado, geometría y propiedad. Los orígenes del catastro en España (1715-1941). Madrid, España: Centro de Gestión y Cooperación Tributaria.

Pro Ruiz, J. (2007). Inventario y extracción de los recursos: reclutamiento, recaudación y estadística en la construcción del Estado nacional. En J. del Moral Ruiz, J. Pro Ruiz y F. Suárez Bilbao (Eds.), Estado y territorio en España, 1820-1930. La formación del paisaje nacional (pp. 509-644). Madrid, España: Los Libros de la Catarata.

Pro Ruiz, J. (2019). La construcción del estado en España: una historia del siglo XIX. Madrid, España: Alianza.

Ribas, P. (2001). Atles de Castelló d'Empúries (segles XVII al XIX). Castelló d'Empúries, España: Ajuntament de Castelló d'Empúries.

Rosselló, V. M. y Rotger, F. (2011). Agrimensors i plànols parcel·laris a les Illes Balears (1857-1862). Palma de Mallorca, España: Conselleria del Medi Ambient i Mobilitat.

Socorregut, J. (2020). Com era Mieres l'any 1885? (1): Sant Andreu de Ruïtlles, Roca de Migdia. Revista de Mieres, nº 5, pp. 13-15.

Vallejo, R. (2001). Reforma tributaria y fiscalidad sobre la agricultura en la España liberal, 1845-1900. Zaragoza, España: Prensas Universitarias de Zaragoza.

Vallejo, R. (Ed.) (2008). Los tributos de la tierra. Fiscalidad y agricultura en España (siglos XII-XX). Valencia, España: Publicacions de la Universitat de València.

Vallejo, R. (2010). La estadística territorial española desde 1845 a 1900: ¿por qué no se hizo un Catastro en el siglo XIX?, CT/Catastro, nº 68, pp. 81-115.

Vidal Bendito, T. (2007). La cartografia cadastral a Menorca al segle XIX. En C. Montaner, F. Nadal y L. Urteaga (Eds.), La cartografia cadastral a Espanya (segles XVIII-XX) (pp. 87-94). Barcelona, España: Institut Cartogràfic de Catalunya.